La vida en família no pot quedar reduïda a un “mentrestant”, ni a un temps
d’espera entre l’escola i els extraescolars,...
En el
territori familiar és quasi més essencial menjar plegats que l’aliment
ingerit... quan ens entaulem més
que alimentar-nos ens esteim proposant el model, els codis, els valors, les
estratègies i les dimensions que dibuixen el “ser social”
Quan anam
amb preses massa sovint sol ser perquè creim que les coses importats passen
fora de casa, inclús fora de la família... Amb
presses desatenem el que està succeint i sobretot ignoram el que ens succeeix..
És en
família que es descobreix que la imprescindible cura d’hom mateix és també la
cura del altres... que la millor
forma de cuidar-se inclou cuidar-nos els uns dels altres.
“Familiaritzats”
aprenem el que ningú abans sabia perquè potser les coses més importants només
es poden aprendre junts.
És en família que ens empeltam el coratge per deixar-nos d’ocurrències i
pretendre la utopia.
També el
podeu llegir a https://www.facebook.com/vicenc.arnaizsancho
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada